Simfònics al Palau  

VIBRACIONS QUE MODULEN LA NOSTRA MANERA D'ESTAR JUNTES

Si demà baixés una nau extraterrestre, si la humanitat estigués amenaçada o a la vora del col·lapse i em veiés en la urgència de presentar davant dels nouvinguts un argument per a la supervivència, no dubtaria de què els podria mostrar. Acostaria a la cara d’un d’ells la pantalla del meu telèfon mòbil i, fent-li senyals, el convidaria a veure primer la flashmob de l'OSV: un vídeo que porta més de 94 milions de visionaments. “Atureu-vos”, diria a l’extraterrestre, “deixeu-vos interpel·lar, confieu en la meravella de la vida en comú que és el lloc al qual acabeu d’arribar”.

El filòsof Ramon Andrés  diu que la música neix, almenys en part, com una imitació dels fenòmens acústics naturals, però també com un conjur. Una mena de llenguatge que té com a objectiu desvelar l’invisible alhora que consolar-nos. Els antics egipcis guarien amb el cant i la companyia d’un instrument. L’escola pitagòrica anava més lluny i assegurava que, fins i tot, tenia com a funció regir l’harmonia correcta dels astres al cel, cosa que els estudis més recents han traslladat a la convivència harmònica entre les persones i els grups socials.

La musicòloga francesa Gisèle Brelet  deia en Estètica i creació musical que el ritme és social per origen i per destinació. Perquè no es tracta tant de la manera com la música es desenvolupa, sinó del món del qual la música és testimoni i cap a on ens pot transportar. Perquè és el que passa entre qui executa l’instrument i l’altre, individualment i col·lectivament. És aquest espai enmig nostre, invisible, que ens uneix com a espècie.

L’OSV fa trenta-set anys que conrea aquest espai, fent-lo habitable i comú per mitjà, sí, de la seva matèria d’especialització i d’un treball professional, però també d’una vocació d’obertura que inclou totes les escoltes possibles. “La música no és de qui la fa, sinó de qui la necessita”, diuen des de l’OSV, i treballen diàriament per fer possible descobrir aquesta necessitat i acompanyar-la de manera innovadora, cultivant emocions.

M. T. Thomas sosté que tota música és, essencialment, sobre res. Si fem un exercici de simplificació, tot plegat es redueix al disseny de tons i silencis en el temps. És a dir, vibracions que apareixen i desapareixen. Sí, només és un fenomen de la física, però què passa llavors amb aquestes vibracions perquè resultin tan vitals per a nosaltres? Potser mai no sabrem expressar-ho amb paraules, però podem experimentar el que passa en i entre nosaltres quan sona la música; i, fins i tot, el que passa després, quan els intèrprets deixen de tocar: en certa manera, romanem juntes. Una forma de comunió d’una orquestra concebuda sota els principis de l’autogestió, la proximitat i la inclusivitat…

Si demà baixés des del cel una nau extraterrestre… i jo, per atzars aliens a aquest text, em veiés en la urgència de presentar-los un argument per a la supervivència..., no dubtaria a convidar-los a escoltar i a emocionar-se, a dialogar i a participar de la nova temporada de l’OSV.

Àngel Mestres
Director de Trànsit Projectes.
Coordinador Màster Empreses i Institucions Culturals UB.